DISPOSITIUS D’ANCORATGE TEMPORAL

Són també coneguts pel nom de microcaragols. Són uns xicotets additaments, fabricats normalment en titani, que es col·loquen en l’os, i que han suposat una revolució en canviar els límits de l’ortodòncia, perquè ens permeten realitzar moviments que abans, sense estos dispositius, eren impensables.

Segons la tercera llei de Newton, tota acció genera una reacció d’igual intensitat, però en sentit oposat. Així doncs, l’avantatge que ens oferixen és que al no haver d’ancorar-nos en unes dents, per a moure altres dents, no es generen moviments no desitjats en les de suport.

Un altre avantatge, és que permeten realitzar moviments que érem incapaços de realitzar abans de la seua aparició i corregir algunes maloclusions sense l’ajuda de l’ajuda de la cirurgia ortognàtica. Alguns exemples són:

• Anivellar plans oclusals basculats. (Quan veiem que el somriure està inclinat).
• Corregir o millorar alguns somriures gingivals i mossegades obertes. (El nivell de correcció que aconseguim, depén de la maloclusió inicial. En casos més severs, continuem necessitant la intervenció de la cirurgia ortognàtica).
• Portar cap arrere arcades completes, tècnicament anomenat distalament.
• Manteniment de l’os i de l’espai en pacients joves en casos d’agènesis (falta una dent), fins que tinguen l’edat per a col·locar un implant.

La col·locació i la retirada dels microcaragols, és molt senzilla, es realitza amb anestèsia local, i pràcticament no presenta molèsties després de la seua aplicació.